Ahir ja vaig canviar l’1 pel 2... dia de feina sense gaire res d’especial a no ser dels que em van regalar dos minuts del seu temps per fer-lo millor. GRÀCIES per recordar-vos de mi!
Miro enrere aquest any i... Senegal és el primer que recordo, quantes sensacions acumulades en 10 jorns! Turin i el bàsquet és inevitable, ara encara més quan hi ha hagut tants canvis. Guipuzkoa... el més semblant al futur esperat. Tardes de conversa i el gir del rumb (a nivell d’estudis i personal)... sé que es el millor. Hi ha un munt de detalls emmagatzemats al calaix al llarg d’aquests dotze mesos i haver tingut a la vora amics i família el que fa que cada dia surti el sol.
*És inevitable... 20 mirades al cel.
EL REFLEX: ”Se van las última luces y acaba la función, se van y tu no estas, (creía necesitarte)”