22/11/09

A tu



Avui per algú que s'ho mereix TOT, que afronta un nou repte amb una il·lusió impresionant, que irradia felicitat en parlar de maig i que sé que ho farà molt millor del que creu...

Perquè treus moments de sota una llamborda per una conversa, ja sigui en un bar amb fum o en un carrer humit mentre fas la compra... perquè ho saps TOT de mi i encara i així no em jutges...i costa tant de vegades... perquè sé que quan dius alguna cosa no és per fer-me canviar d'idea sinó per veure-ho desde una altra perspectiva o perquè hi pensi fins les pròximes converses...

Perquè podem riure amb l'última absurditat o posar-nos seriosos amb un tema d'actualitat: parlar de música, teatre o família... però el "dir per quedar bé" queda fora...

Perquè ets més que aquell germà gran que no he tingut mai, que aquell amic/ga que està per arribar i que aquella llibreta on tot escrit comença...

Tantes voltes quan l'únic que vull dir és GRÀCIES -no he trobat sinònims-: per ser-hi, per cada silenci i cada comentari dit al seu tmeps, per veure amb un simple "hola" com respira el meu cap, per ser la xarxa de seguretat quan m'enfilo pels núvols i aquell bastò que de vegades necessitem quan caminem...



EL REFLEX:"me ayudabas con tus juegos a pintar la realidad" "gracias por entender a este aprendiz de soñador"

15/11/09

Contradiccions



Perquè avui el que vull i el què em convè no van junts...


Perquè la història lògica no és la que em ve de gust viure ni l'edat que tinc no es correspon amb la que avui hauria de ser...


Perquè no trobo paraules i les haig de trobar en mots coneguts... aquí una mostra (clicka)


Poques paraules, garbuix de sensacions






EL/S REFLEX/S: Hi ha moments que em sento molt lluny del que vull fer sentir, i quan el cap em dona 1000 voltes, ja em torno a penedir del que no he dit.


Si no estás me traiciona el subconsciente, si no estás me descubro, de repente, nombrándote y me siento tan pequeña

1/11/09

Transparència -reflexions-


Una reflexió més ...
... perquè avui era jo qui necessitava un senzill però sincer "tot bé?" potser no haguéssis obtingut resposta però en el fons ho hagués agraït infinitament, perquè de vegades un en fa prou en veure que més enllà de saber treure ferro als assumptes aliens a l'altre cantó hi ha qui també és capaç de burxar i detectar els seus, quan no és l'altre si no un mateix el que necessita aquella mirada de complicitat, aquella paraula dita a temps,... Se'm contagia un somriure...també ho fa un dia gris a ulls de qui comparteix intsants i allò incompresinble d'una sensació... algú molt proper em va dir "amb els anys un aprèn a no esperar res dels altres" potser és moment de començar a fer-li cas, tot i que inevitablement darrera de qui anima a qualsevol hora, de qui intentarà trobar resposta allò que se li demana...hi ha algú que s'empetiteix i desvia la mirada per evitar plorar en no entendre res un vespre de Fires, prop de la Catedral i un castell de focs com a teló de fons de l'obra amb títol "Transparència"

Fins la propera



EL REFLEX:
"reniego del subir sin comprender"