Avui reconec que...

… m’agrda veure els del meu entorn disfrutar amb victòries personals i també compartides. Junts tenen millor gust.

… que m’agrada entaular-me en un bon àpat fet a casa, sempre i quant, entre tots ho fem tot (cuinar, riure, beure, desmontar).

… que puc ser egoista, però si me’n adono, és TAN fácil que me’n penedeixi…

… que em queixo de les circumstàncies i entenc que els altres ho fàcin també, però discrepo d’aquells que ho fan quan tenen totes les comoditats al davant.

… que puc intentar dur-me bé amb un interlocutor (desagradable), sempre que rebi un somriure o una allargada de mà.

… que gaudeixo dels records del passat (massa i tot) però que anhelo reviure-ho en un futur, fins i tot, de millors.

… que em capfico per comentaris negatius, que em fan ballar el cap, però, alhora, gaudeixo amb els positius.

… que “regalo” mal humor si em toques el punt flac, però que el canvio per un somriure sincer si veig reciprocitat de moments.

… que compto amb els dits d’una mà aquells en qui confiar a cegues, però sé que si ho faig, no em fallaran (espero).

… que damunt d’un paper, veig les coses clares i que en aixecar-me a viure-ho, hauré suavitzat moviments.

… que si avui penso “blanc” puc acabar pensant “negre” sempre que hi hagi una bona argumentació darrere, del contrari, inenta convèncer algú altre.

… que sovint prefereixo mossegar-me la llengua a dir les coses massa clares ( i no sempre serveix)

… que avui caic, però intentaré enfortir-me per no tornar-hi.

Tocava ser reflexiva... Fins la PROPERA

EL REFLEX:" sigues sempre tu mateix, que no et falli mai la sort, domador de la paraula"