15/7/12

Reflexions



Torno al blog després de setmanes d'absència amb la sensació que han passat massa dies i tinc masses idees bullint.

Passen dies d'atrefeg, arriba el cap de setmana i prens consciència que allò que va fer girar les hores queda, ja, un any enrere i que, malgrat tot (i per bé de tots) res ha canviat tant, que simrius amb les mateixes coses que abans. 
Però el pas dels dies també et fa veure el món diferent. 
A base caure i d'aixecar-se un aprèn que "l'avui per tu, demà per mi" es converteix en "avui ho fas per mi i demà, si puc i em ve de gust -i no m'haig de cansar- potser em plantejo donar-te un cop de mà o contestar-te aquella trucada que fa mesos tens com a pendent".
I és que caminar és això: gauidir dels bons paissatges, aprofitar la pluja que tan empipa per remullar-nos i treure aquella pedra de la sabta que tan molesta però que a cop de camí hem après a col·locar-nos-la de tal forma que molesti menys...
Avui m'agradaria dir-li a la cara a algú que vindran temps millors si és capaç de despenjar el telèfon o que si de l'egoisme en fa una bandera potser l'hauré de provar. 

I és que avui miro la imatge i m'entendreix però obro la porta de casa i... cal endurir-se.


Fins la propera


EL REFLEX: "seguirem somiant, seguirem lluitant"

1 comentari:

Sergi ha dit...

Sobta aquesta frase de 'avui per mi, i demà ja veurem'. Sí que és una mica egoista, una mica sempre pot passar, però quan ja és exagerat, és una situació que crema molt.