13/8/12

Flash back (el post qe va qedar a "borradors"

-tornem enrere, al 22 de juny-




Primer va ser comprar el vestit i les sabates, ara, a falta de 24 hores per “el gran dia” i tenint-ne 8 de feina per devant és: deixa preparat el vestit, les sabates, els complements (que amb feines i treballs has decidit), el xal, el “bolso” i les sandalias per la post-festa; controla el timeing per poder-te pintar les ungles i tingues present que demà a les 8.30 la perruquera t’espera…

Estrés.

Tot per anar de CASAMENT d’una companya de feina…

Cert és que és el dia més feliç dels contaryents, però per mi que prefereixo les xancletes i els pantalons amples és tot un repte.

No m’agraden els talons, les aglomeracions i menys que la resta dels coneguts estiguin més pendents del meu modelet que del de la núvia… però què hi farem…
Faig públic, devant de posibles crítiques, que sí, jo em saltaré el protocol i en un casament de dia aniré amb vestit llarg. I què?¿!! em multaran?

Apa dons, anirem finiquitant el post, que venen moltes “emocions” i una servidora demà, en acabar tot el sarao, espera poder-se desenfundar el “súper vestit” i poder anar de REvetlla, que un 23 de juny és el que toca.


Salut!!!





EL REFLEX: "avui les paraules també es disfressen i per un sol dia tot es diferent"

15/7/12

Reflexions



Torno al blog després de setmanes d'absència amb la sensació que han passat massa dies i tinc masses idees bullint.

Passen dies d'atrefeg, arriba el cap de setmana i prens consciència que allò que va fer girar les hores queda, ja, un any enrere i que, malgrat tot (i per bé de tots) res ha canviat tant, que simrius amb les mateixes coses que abans. 
Però el pas dels dies també et fa veure el món diferent. 
A base caure i d'aixecar-se un aprèn que "l'avui per tu, demà per mi" es converteix en "avui ho fas per mi i demà, si puc i em ve de gust -i no m'haig de cansar- potser em plantejo donar-te un cop de mà o contestar-te aquella trucada que fa mesos tens com a pendent".
I és que caminar és això: gauidir dels bons paissatges, aprofitar la pluja que tan empipa per remullar-nos i treure aquella pedra de la sabta que tan molesta però que a cop de camí hem après a col·locar-nos-la de tal forma que molesti menys...
Avui m'agradaria dir-li a la cara a algú que vindran temps millors si és capaç de despenjar el telèfon o que si de l'egoisme en fa una bandera potser l'hauré de provar. 

I és que avui miro la imatge i m'entendreix però obro la porta de casa i... cal endurir-se.


Fins la propera


EL REFLEX: "seguirem somiant, seguirem lluitant"

10/6/12

He tornat...





... al lloc on no havia estat capaç de posar els peus des del 15 de juliol passat, allà on el passat es fusiona amb el futur amb la única intenció de recordar moments viscuts (sols o en companyia).
Avui he tornat a la Rovira i he tornat a reviure dinars de familia, dies de desconnexió amb els amics, estones d'introspecció (en algun racó de la casa o del prat) amb tan sols 2 minuts de tancar els ulls. 
Amanyegar en Dolent, "escoltar" l'àvia anunciant que ja només faltava jo a taula... realitat que es mescla amb records quan veus cara a cara el mas on, per més que algú es negui a creure-ho, vaig perdre (només una mica) la por a la soletat en sentir-me "perduda" enmig del silenci i la remor dels arbres.
Asseure'm a terra i que els tres gats que hi vam deixar encara es recordin de tu (o com a mínim, ho facin veure) després de més d'un any és la representació real que poden passar anys, hores, massa coses... però per un algú encara som nosaltres.

Malgrat la nostàlgia, estic convençuda d'una cosa: les parets d'aquella casa canviaran de propietaris mil vegades, però el temps no aconseguirà que oblidi que durant molts anys, aquelles 4 parets amaguen la història d'una familia; riures, discusions... el fer-nos grans de tots i cadascún dels que un dia, vam compartir-hi instants.

Fins la propera




EL REFLEX: "Cada paraula que sóna avui és per tu"

3/6/12

Avui reconec que...



… m’agrda veure els del meu entorn disfrutar amb victòries personals i també compartides. Junts tenen millor gust.
… que m’agrada entaular-me en un bon àpat fet a casa, sempre i quant, entre tots ho fem tot (cuinar, riure, beure, desmontar).
… que puc ser egoista, però si me’n adono, és TAN fácil que me’n penedeixi…
… que em queixo de les circumstàncies i entenc que els altres ho fàcin també, però discrepo d’aquells que ho fan quan tenen totes les comoditats al davant.
… que puc intentar dur-me bé amb un interlocutor (desagradable), sempre que rebi un somriure o una allargada de mà.
… que gaudeixo dels records del passat (massa i tot) però que anhelo reviure-ho en un futur, fins i tot, de millors.
… que em capfico per comentaris negatius, que em fan ballar el cap, però, alhora, gaudeixo amb els positius.
… que “regalo” mal humor si em toques el punt flac, però que el canvio per un somriure sincer si veig reciprocitat de moments.
… que compto amb els dits d’una mà aquells en qui confiar a cegues, però sé que si ho faig, no em fallaran (espero).
… que damunt d’un paper, veig les coses clares i que en aixecar-me a viure-ho, hauré suavitzat moviments.
… que si avui penso “blanc” puc acabar pensant “negre” sempre que hi hagi una bona argumentació darrere, del contrari, inenta convèncer algú altre.
… que sovint prefereixo mossegar-me la llengua a dir les coses massa clares ( i no sempre serveix)
… que avui caic, però intentaré enfortir-me per no tornar-hi.

Tocava ser reflexiva... Fins la PROPERA


EL REFLEX:" sigues sempre tu mateix, que no et falli mai la sort, domador de la paraula"

24/4/12

Sant Jordi



Ja de tornada a casa i amb la rosa a l'estanteria reconec que aquest és d'aquells dies de l'any en què m'agrada sortir al carrer i submergir-me en la multitud que tan nerviosa em posa en certs moments.

Girona, en dies com avui, es nota que té vida i que no és una ciutat "adormida". Dóna gust veure la Rambla plena de gent que divaga entre les paradetes de llibres, intentant apropar-s'hi i deixant-se endur pel corrent que t'obliga a avançar. 

De sobte, algú conegut que desde la currua paral·lela et saluda però amb qui és impossible creuar una paraula perquè vas en sentit contrari, t'ensenya la rosa, tu li contestes amb el cap i continues el camí. Això només passa  per Sant Jordi.

Les roses no fan olor però i la il·lusió amb què són regalades i rebudes? Des de la parella a l'avi passant pel pare i/o els amics... un somriure que no es pot esborrar!

Des d'aquestes línies... una rosa @-/--- i... bona lectura!


EL REFLEX: "que no et falli mai la sort"

18/3/12

Enllaç

Entrada breu, us trasllado a 
http://dietaridunaemancipacio.blogspot.com.es/  un nou racó on també podeu trobar-me, segueix essent reflexes de realitat.


Fins la propera!


EL REFLEX: "nunca el tiempo es perdido"

10/3/12

Post positiu

Després de massa dies sense escriure ni una sola ratlla, torno al blog amb una idea molt clara.

HE DECIDIT no queixar-me dels mals rollos a la feina, intentar que tota la resta passi per davant del què hauria de ser un "efecte secundàri" de treballar. No vull fer d'una miniatura el centre del meu univers i que, encara menys, això faci que em converteixi en una roca carregosa per aquells que fan de la meva vida, un camí plàcid.
Ni d'això ni de cap assumpte "transcendental" en el dia a dia... perquè l'únic que fa, és omplir temps en què podria estar gaudint, de la mateixa manera que omple el cap del qui rep la "queixa" i que, segurament, amablement, aguanta el ruixat.

I és que tinc la sort de veure els dies blaus, amb un cel clar gràcies a la tramuntana (amb algun núvol de tan en quan),...
... amb la certesa que com ens agafem les coses NOMÉS DEPÈN DE MI/TU






EL REFLEX: "no nos van a decir como tenemos que vivir"

2/2/12

Diari de viatge Donosti III

De nou a l'apartament toca penjar fotos i recordar moments viscuts.
Encarem l'últim tram del viatge, el més feixuc, la tornada. És moment de fer el sopar, començar a organitzar la maleta i no serà fins demà, després de llegir com està el país, que decidirem com encarem la carretera.
Del dia d'avui molt a comentar i a retenir. Ens llevem amb un paissatge enferinat i el cel que ens declara nevada indefinida, cosa que ens fa replentejar tot el que teníem previst. Decidim descartar l'Eureka Zientzia Museoa (museu de la ciència) i gaudir d'un matí de passeig per una Donosti nevada com poques vegades passa a recomenació de la Mar y Mar, la millor amfitriona que podíem trobar. La veritat és que la elecció és boníssima! Continuem per un dinar a A fuego negro, degustació de sabors nous i tradicionals amb textures inverosímils. Un plaer sense cap mena de dubte (el preu és adecuat al servei ofert). El local és diferent a les tavernes, modern, i el tracte una passada!
Tornem a mirar al cel i el termòmetre i decidim que el millor per prevenir és tornar de dia a Igeldo (200 mentres amb gel poden ser complicats) i assegurar la jugada. Per això, amb l'estòmac ple, la Concha ja sense neu però amb els carrers blancs, ens enfundem el banyador i ens submargim a les aigües termals de la Perla amb l'estona suficient com per ser a les sis al què durnt tres dies és casa nosatra.


*Acabo el post bastant més tard del que l'he començat, empapada de notícies i, ho confesso, amb una por a la tornada molt considerable. Estic del fred siberià fins molt amunt. 




FINS AVIAT






EL REFLEX: "volveré junto a ti"



1/2/12

Diari de viatge Donosti II



De tornada a l'apartament i després de gaudir d'uns bons pintxos toca fer revista al dia.

Hem recorregut Orio, Zarautz, Getaria, Zumaia i Hondarribia sota la pluja i el que comporta: veure allò bàsic, enfundar-nos abric i gorro i fer-se l'orni davant la sensció d'un nas glaçat.

Mirem al cel i està gris, amb un clima siberià i l'ona de fred que invadeix Catalunya també fa estralls al nord. Esparem que es comporti i no faci variar els plans just a l'equador d'aquests dies de desconnexió. Del contrari gaudirem del paissatge i les provisions que ja tenim a l'armari.

Al mal temps... ganes i a disfrutar.

Fins demà!


EL REFLEX: "tus ojos azules son mi religión"

31/1/12

Diari de viatge Donosti I


Arribem a la ciutat senyorial després de 7 hores de viatge i haver "gaudit" d'un àmpli ventall de meteorologia.


Em retribo amb un paissatge que m'ès conegut enmig de pluja i fred que conviden a resguardar-se a l'estudi i descansar per reprendre forces i continuar demà amb la ruta prevista ja que no hi ha gaires previsions de millora.
Tot i la grisor Donosti em transporta al pas amainat del temps i la companyia hi ajuda.

Les coses han canviat molt i poc alhora amb l'any que fa d'aquesta entrada i la veritat és que és positiu. Torno allà on em sento com a casa amb la "missió" complerta, orgullosa i satisfeta de conduir durant massa hores amb algú al cantó... i és que aquest cop... a la sorra de la Concha un cor quedarà dibuixat fins que la marea l'esborri...

Demà més!



EL REFLEX: "duerme la Luna en San Sebastián, oigo llover y pienso en ti"

7/1/12

El primer de l'any


Amb una mica de retard però no amb menys coses a dir arriba el primer post de l'any.

L'anterior el vaig acomiadar sense la típica entrada "resum de l'any" ni "la  llista de nous propòsits" i és que per resum què millor que repassar els posts escrits i per "propósits" fer el mateix però en visió futurista... diuen que sóc transparent i, per més que costi reconèixer-ho, tenen raò.

Tinc la vista posada en la propera parada al calendari laboral, per mi, la setmana a cavall entre gener i febrer. Hi ha ganes de desconnectar de la rutina i reprendre forces.

Durant les darreres setmanes, i com a colofó de sensacions, he sabut posar "nom" al meu estat professional: estic de passada. De passada en un lloc on ni em sento realitzada ni valorada, on sembla que pesi més l'edat que l'experiència, on disfruto i em recreo en els bons moments i mirades de complicitat (deu ser per l'escassetat d'aquestes estones), on no sé fins quan, però sé que en vull sortir, perquè a partir d'aquest moment sé que el meu rostre la tarda de l'últim dia de la setmana de festa, canviarà. Amb tot això escric i dic en veu alta el que un entorn proper ja fa setmanes que coneix (i lamento si arriba a vistes dels meus superiors, tot i que potser així algú entendrà més coses): busco nou destí!

Emprenem el nou any amb energies igual de (des)carregades que el passat tot i la sensació que segueixo sumant per més d'un(a).

Tinc ganes de gaudir, de saltar, plorar, riure, viatjar, descansar, compartir, evadir-me de tot... VIURE!



Una abraçada i fins la propera.






EL REFLEX: " sé que la vida em va xuclant la vida per un sou, tot i així sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç"